Vivències

miércoles, 15 de abril de 2015

Soledad

Hay un rugido en el viento. 
Huele amargo, sabe a verso. 
El despertar del  tiempo, su 
quejido y su lamento. 
Eternidad finita, descargando 
su tormento.
  
                   Montse                 


6 comentarios:

  1. Hola enhorabuena por la apertura del blog, me gusta!
    Un saludo

    ResponderEliminar
  2. Moltíssimes gràcies per aquest bloc. Tan sols vull pregar-te que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
    Has d’arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l’illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que et doni més riqueses.
    Ítaca t’ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Ítaca
    t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
    sabràs el que volen dir les Ítaques.

    Una abraçada, Montse.

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies, Josep. Crec que el teu comentari i el poema de kavafis mereixen un post. Aquesta vegada el poema de "Itaca" ho farem en castellà, per les persones que entenen el català. Val la pena. No creus? Moltes gràcies, Josep.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Hola Montse.
    Me ha parecido Genial.
    Espero que puedas sacar tantas cosas bellas que llevas en tu interior.
    Un beso enorme. Muack.
    ENHORABUENA.

    ResponderEliminar
  5. Hola Montse.
    Me ha parecido Genial.
    Espero que puedas sacar tantas cosas bellas que llevas en tu interior.
    Un beso enorme. Muack.
    ENHORABUENA.

    ResponderEliminar
  6. Hola Bárbara! Muchas gracias por tu ánimo a seguir adelante. Y por dejar tu comentario. No lo veías porque elegí moderarlos. Si te fijas, en la parte de arriba cuando publicas el comentario te dice: Su comentario será publicado una vez aprobado por el moderador.
    Un abrazo, Bàrbara!!!

    ResponderEliminar